7 ago. 2017

El meu veredicte dels Premis Ictineu 2017

Premis Ictineu 2017 - Imatge de la web El Biblionauta

Per fi, ja ha arribat l'hora! Vet aquí el meu veredicte pels Premis Ictineu 2017.

Malauradament només he pogut llegir sis de les dotze obres nominades a la categoria de millor novel·la fantàstica escrita en català. Ha estat aquest un estiu frenètic i reconec que no he disposat de tot el temps que hauria desitjat; demano disculpes per avançat als autors de les obres que han quedat fora de la meva tria ja que no els he tingut en compte per fer aquesta valoració.

D'altra banda comentar que el #RepteIctineu va nèixer com un tuit innocent, però poc a poc va agafar força i va anar captant adeptes, entre ells un servidor. Confio que el meu petit gra de sorra ajudi a difondre aquests premis i les obres que hi estan nominades. Vull fer notar, a més, que el veredicte aquí exposat no deixa de ser una valoració personal i que, com a tal, té la mateixa validesa que l'opinió de aqualsevol altre lector.

Anem per feina. Les obres apareixen ordenades de més a menys notable (segons el meu humil criteri) i van acompanyades d'una petita descripció amb els punts forts i els punts febles, aquells que han determinat la meva valoració final; confio que ningú es prengui malament aquestes opinions. I sense més preàmbuls anem a veure el resultat.

Ranking:

1er lloc indiscutible per "Perímetre" de Jair Domínguez. La seva barreja de western crepuscular i ciència-ficció amaga algun dels personatges més memorables que un servidor recorda. És cert que aquesta novel·la brilla en la posada en escena i no tant en la trama, que queda una mica deslluïda i fins i tot òrfena pel que fa al tancament de l'argument, però el potencial visual dels paisatges i dels personatges que hi deambulen són un antídot més que suficient; i la prosa la màgia d'en Jair s'encarrega de fer la resta. A més és una obra que s'adiu al 100% amb l'esperit dels Premis Ictineu: ofereix fantasia i ciència-ficció en dosis potents, embolcallades de plom i amb la única funció de reventar-te el cervell, estimat lector. Vet aquí una de les descobertes del 2016!

2on lloc per "Els Quatre Confins" de J. Valor Montero. Tot i ser una segona part funciona prou bé com a novel·la amb identitat pròpia i a un servidor no li ha costat gens entrar dins de l'argument. L'encert més gran de l'autor és donar-li aquest punt steampunk a la novel·la, tergiversar la història i fer de l'Imperi Romà una mena de poder fosc (amb referències galàctiques) d'allò més atractiu. Se'ns dubte el millor són els escenaris i el panorama geopolític que planteja l'autor, aquest clima pre-bèl·lic que li dóna tant de joc. Els protagonistes, però, els he trobat més aviat fluixos, i em refereixo als quatre protagonistes principals de l'obra. Potser es deu a que es dibuixen amb més detall a la primera entrega (ho desconec), però aquí m'han semblat massa plans i poc perfilats; el destí ha estat massa benèvol amb ells i en canvi ha esborrat d'una plomada individus secundaris que a un servidor li semblaven molt més atractius. De totes formes és un gran rival per "Perímetre" ja que que ofereix allò que promet: acció i moltes aventures.

3er lloc per "El parèntesi esquerre" de Muriel Villanueva. És aquesta una decisió molt personal ja que a partir d'aquí (gairebé) qualsevol novel·la hauria pogut estar entre les tres primeres. Els amics de Males Herbes sempre ofereixen productes engrescadors i la novel·la de la Muriel no és una excepció. He congeniat molt amb el caràcter oníric i intimista de l'obra. Tot i que hi haurà qui no la consideri apta per aquests premis un servidor troba que l'element fantàstic hi està present i, el que és més important, està molt ben lligat dins la trama. D'altra banda el propi caràcter de la novel·la fa que hi hagi una manca absoluta d'acció, un detall que no està renyit amb la qualitat d'una obra, però sí que la fa menys visible. Arribats a aquest punt la cuidada prosa de l'autora ha estat la que ha atorgat aquest plus extra que ha permés a aquest llibre aconseguir el bronze en el #RepteIctineu.

4rt lloc per "Herba negra" de Macip & Garzón. El punt més feble d'aquesta novel·la és prou evident: sembla escrita per a un públic juvenil. I que consti que això no és dolent (cal engrescar a les noves generacions a llegir), però als lectors més experts el llibre se'ls quedarà curt. Els lectors avesats podran preveure els girs i canvis de rumb de la trama i difícilment se sentiran identificats amb uns protagonistes tan joves. D'altra banda la proposta de thriller de gènere que plantegen els autors és d'allò més atractiva i el final, tot i que una mica trillat, desvetlla una realitat fosca i molt potent; algunes de les imatges del desenllaç les signaria qualsevol superproducció de Hollywood sense dubtar ni un segon i en resultarien fotogrames memorables, d'això no n'hi ha dubte. A l'inrevés que a la resta d'obres aquesta potser falla en la posada en escena: un servidor hauria desitjat quelcom més profund, una escenari més fosc i allunyat de tanta feromona i sentiment juvenil.

5è lloc per "Els ocells" de Víctor García Tur. És una mica decepcionant haver d'esperar fins al final del llibre per entreveure un final que, no per obvi, el lector està esperant durant tota la novel·la. I dic entreveure perquè l'autor ens posa la mel als llavis i després ens deixa amb un pam de nas. Però anem per parts. Aquesta novel·la està molt ben escrita. De cap altra manera el lector pot restar enganxat durant bona part del llibre a una trama i a uns personatges rurals que poc o res aporten a la història; però tant se val, el Víctor ens ho posa tan bé que ens enlluerna i ens captiva fins un punt que és impossible negar-s'hi. I al final, quan la sorpresa es desvetlla i el hype és màxim (si voleu fantasia i ciència-ficció en teniu un bon tou) l'autor resol la trama de forma hiperbreu i una mica barroera. Total, que caldrà esperar a un segon llibre per saber què passa amb els ocells ;P

6è lloc per "El dia del cérvol" de Marina Espasa. Ha estat aquesta la novel·la més decebedora de totes. La veritat és que mai vaig acabar d'entrar dins de la trama; la primera part em va semblar un manual de la Barcelona més hipster i a la segona, la que transcorre a Suècia, el meu cap potser ja havia fugit ben lluny. I és una pena perquè aquesta segona part del llibre lliga en molts aspectes amb l'extraordinària novel·la de David Pinner, mostrant aquesta naturalesa més fosca i ancestral d'una (en aparença) idíl·lica comunitat. Tot i que la novel·la està molt ben escrita el fet de no trobar-hi l'element fantàstic, o que aquest quedés massa diluït entre els mites artúrics i els boscos nòrdics, ha suposat que un servidor no l'hagi vist com una bona candidata a aquest premis.


Conclusió:

Jo tinc clar a qui votaré als Premis Ictineu d'aquest any. Ara falta que vosaltres llegiu les novel·les (quantes més millor, no sigueu tan ganduls como un servidor) i que trieu les vostres favorites. El que està clar és que cal potenciar la lectura en llengua catalana, més encara quan parlem de literatura de gènere, i que esdeveniments com aquests són molt importants per dur-ho a terme. Generar debat és bo i necessari, un requisit indispensable per tenir una llengua sana, encara que és clar que no tots anirem en la mateixa direcció ni opinarem el mateix, faltaria més. Aquesta és la intenció d'aquest post, generar debat i obrir els ulls a aquells que encara no heu descobert aquests llibres. I ara, a votar!


Agraïment a part mereix la web d'El Biblionauta per permetre'ns fer servir la fabulosa imatge dels Premis Ictineu que han dissenyat per aquest any. Moltes mercès a tots ells.

No hay comentarios:

Publicar un comentario